LA FESTA
Naixement de la nostra festa
Fa quinze anys va néixer la nostra festa: Walpurgis (pronunciat Walpúrgis).
Inspirada en la tradicional nit de Walpurga, una antiga celebració nòrdica que marcava la fi de l’hivern i el triomf de la llum, la nostra versió terrassenca ha crescut fins a convertir-se en un esdeveniment únic, on la màgia, el foc i la cultura s’entrellacen cada primavera.
Així va començar tot: amb el desig de recuperar l’esperit ancestral de la nit més màgica de l’any… i fer-la nostra!
El nostre Mascle Cabró
El Mascle Cabró és l’ànima fosca i magnètica de la nostra festa.
Una figura antiga i enigmàtica, sense gènere, sense raça, sense límits.
Sensual i terrorífic alhora, aquest ésser sorgit de l’inframón encarna el desig, la llibertat i allò prohibit.
Diu la llegenda que fa segles, les bruixes el cridaven en els seus aquelarres per celebrar la vida i desafiar el poder establert.
Meitat cabra, meitat humà, és el símbol del nostre costat més salvatge, sexual, més viu… més lliure.
Les nostres bruixes
Les bruixes de Walpurgis són dones empoderades, valentes i rebels.
Representen totes aquelles dones que van ser silenciades per voler ser lliures i diferents.
Parlaven quan ningú les escoltava. Les nostres bruixes caminen amb orgull, lluiten davant les injustícies i trenquen amb els estereotips.
Ser bruixa és resistir, és mantenir viva la flama d’aquelles que van lluitar abans.
Perquè la veritable màgia no és als encanteris… sinó a la nostra energia interior.
Tenebris
- Nascut de l’odi, representa tot el contrari dels ideals de la colla: és cruel, viciós en el mal sentit de la paraula, sàdic i adora la foscor.
- Ens recorda els mals de la humanitat i com som éssers egoistes (guerres, hipocresia, enveja).
- Va matar el Mascle Cabró o el va fer desaparèixer; no se sap com ho va fer ni els seus orígens.
- Va aconseguir fer entendre a la colla i a les bruixes que ara ell era el líder.
- Va provocar un apagat… jeje.
